Educar en un entorn hiperconnectat
Estem vivint alhora tres revolucions profundes: internet, la digitalització, i la simplificació tecnològica que permet que els nostres telèfons i tauletes siguin alhora càmeres de fotografia i vídeo, ordinadors personals, agendes, i un element bàsic en molts àmbits de relació social. Som alhora consumidors i productors de continguts i a diferència del que ha passat amb altres àmbits de la vida, els pares estem entomant tots aquests canvis al mateix temps que els nostres fills.
Tot aquest entorn és una oportunitat però també una font de riscos enfront dels quals no ens podem inhibir pensant que els nostres fills, com a nadius digitals que són, se'n sortiran sols. Potser tècnicament són més ràpids a l'hora d'aprendre a fer servir tots aquests gadgets però nosaltres hem d'aportar la consciència sobre aspectes bàsics com ara la privacitat, la seguretat o l'esperit crític respecte de les informacions amb què som bombardejats constantment.
Jordi Jubany ens va advertir que no existeixen receptes màgiques i que necessitem temps, esforç i paciència per formar-nos i acompanyar als nostres fills en aquest procés, de la mateixa manera que els hem ensenyat a travessar el carrer respectant els semàfors, a ajudar als companys o a ser tolerants davant les frustracions.
Algunes idees que ens va animar a explorar impliquen pactar familiarment quin tipus de dieta digital hem de fer, teixir xarxes de complicitat per exemple en l'àmbit del grup classe o a l'escola acordant quina és la millor edat per tenir un mòbil que només serveixi per trucar, a quin ritme s'ha de facilitar l'accés a aplicacions de missatgeria com WhatsApp o fins a quina hora es poden enviar missatges als amics. En definitiva, aplicar el mateix sentit comú que intentem aplicar en altres àmbits, formar-nos i compartir solucions i preocupacions.
Us enllacem a algunes de les webs que ens va recomanar per començar a fer feina: