“L’home només és veritablement humà quan juga”
Amb aquesta cita del dramaturg, filòsof i historiador alemany Friedrich Schiller, l'educadora -nascuda un dia de reis-, Imma Marín va començar una exposició que va trencar uns quants tòpics i alguns prejudicis. La capacitat de jugar al llarg de tota la vida és una de les característiques bàsiques que ens diferencia dels animals. I com que jugar és una qüestió sobretot de voluntat, l'Imma Marín ens va proposar un joc: tancar els ulls, buscar en la nostra memòria un moment de joc, recrear-lo mentalment, tornar-lo a sentir. En obrir els ulls, entre tots vam tractar d’identificar els records que ens havien vingut al cap: nostàlgia, amistat, llibertat, diversió, frustració… Tot un seguit de valors que són fonamentals en el desenvolupament de qualsevol persona sana i que, de manera natural, aprenem quan juguem.
L'Imma Marín va evidenciar després que les joguines d’ara no són tan diferents de les de la nostra infantesa. Va mostrar una fotografia en què es comparava una nina feta d’os al segle II, amb una Barbie i amb un dels personatges femenins de Els Sims. La tecnologia ha canviat, però el fons del joc que propicien és el mateix: la imitació, imaginar com serem de grans, com ens vestirem i què farem.
Arribats als videojocs, els mòbils, les tablets i els jocs on-line –categoria en la qual va incloure xarxes socials com ara Facebook o Twitter-, Imma Marín va destacar algunes de les possibilitats educatives que ofereixen aquests dispositius: els jugadors no tenen por al fracàs, entenen que per passar d’una pantalla a altre hauran d’intentar-ho moltes vegades, analitzen dades a gran velocitat, assumeixen riscos en un món fantàstic, i per tant segur. I també alguns dels riscos: l’addicció i l’ aïllament que poden provocar en un nen/adolescent que només es relacioni virtualment, la limitació de la creativitat, la falsa sensació de seguretat, la manca de protecció de la intimitat…
L' Imma Marín ens va aconsellar que acompanyem als nostres fills quan juguen, que els ensenyem que també els jocs tecnològics tenen unes regles no escrites que cal respectar: a què juguem, on juguem, quan juguem, amb qui juguem.. I que incorporem el joc a la nostra vida d’adults; que ens divertim amb els nostres fills, no només compartint estones de parxis, monopoly o mindcraft, sinó per exemple, deixant-los un petó de purpurina sota el coixí aquell dia que sortim abans que ells de casa.
Juganera fins a l’últim minut, l'Imma Marín ens va regalar una cosa: una baldufa de fusta que, ben llançada, acaba girant cap per avall. Per a què serveix?? Doncs per jugar, és clar!!!