Hi ha una sola manera d'educar a casa?

 

La xerrada duia per títol: “Hi ha una sola manera d’educar a casa? ” I dit i fet, només arribar, la Maria Jesús va començar a qüestionar als assistents respecte de les seves actituds en situacions comuns del dia a dia. Els nens d’ara són adolescents amb 8 anys? Vosaltres sou de les famílies que negocien amb els nens? També negocieu si els semàfors es creuen en vermell o en verd? Negocieu si ha d’anar o no a l’escola? O si pot fer una dieta sense verdura?  Primeres conclusions: als nens els continuen caient les dents a la mateixa edat que als seus avis,  i la pubertat, ni arriba abans, ni dura més.  Per tant, no són tan diferents de nosaltres quan érem nens. I volen sobre tot normes clares i coherents. I MOLTS PETONS I ABRAÇADES.

 

La Maria Jesús va subratllar com l’aprovació de la Declaració dels drets dels infants, i la difusió de les diferents teories de l’educació, ha fet perdre peu a molts pares i mares. El primer i més fonamental dret dels menors és tenir un adult que l’eduqui i que tingui clar que hi ha aspectes com ara la salut, els valors i l’educació que NO SÓN NEGOCIABLES. Els infants no volen pares “col·legues”. Volen pares que els marquin clarament els límits i que siguin coherents en les seves peticions i exigències.  I per descomptat, que els facin MOLTS PETONS I ABRAÇADES.

 

A casa, és fonamental que eduquem per viure. Això vol dir que els nens han d’estudiar i han de jugar, però també han d’aprendre, des de ben petits, a participar del dia a dia de la casa, a cada edat segons la seva capacitat: parar i recollir taula, engegar el rentavaixella, ajudar a fer el sopar i per descomptat tenir cura de les seves coses. Són ells, que han de preocupar-se de la seva motxilla el dia que tenen piscina o futbol. I els pares no hem de repetir instruccions que els fills ja saben. “Si alguna vegada us sentiu dir, és la vuitena vegada que et dic que….. vol dir que ho heu dit set vegades més de les que eren necessàries”. Feta aquesta reflexió, PETONS I ABRAÇADES.

 

En el debat posterior, alguns pares i mares van plantejar fins a quin punt les propostes de la Maria Jesús eren viables en el dia a dia, lluitant contra el rellotge, o quan un arriba a casa esgotat i amb poques ganes de fer de model de ningú. Maria Jesús no va enganyar a ningú: educar és una feina que exigeix dedicació, constància però també sentit de l’humor per enfrontar-se a les dificultats del dia a dia. Però a mig i llarg termini, la recompensa val la pena. Sobretot quan és el teu fill adolescent qui seu a la teva falda per reclamar els seus PETONS I ABRAÇADES.

Enguany, l’encarregada d’obrir les sessions de l’Escola de Pares ha estat Maria Jesús Comellas, doctora en psicologia i mestra, amb molts anys d’experiència en totes les etapes educatives, a part de la vessant més coneguda com a col·laboradora en diversos mitjans de comunicació. Dimarts 25 de novembre vam omplir la sala d’actes de l’escola per preguntar-nos…