Recuperar el dret a badar

Aquesta va ser el principal consell, fàcil d’explicar però difícil d’aplicar, que ens van deixar les psicòlogues de l'escola Mercè Sariol i Noemí Mauri a la segona sessió de l'Escola de pares d'aquest curs, que vam fer el passat 27 de febrer a la biblioteca.

Només cal repassar l'agenda del que qualsevol de nosaltres va fer ahir, per adonar-nos que ens passem el dia lluitant contra el rellotge i funcionant com qualsevol dispositiu electrònic: en multi pantalla i passant de l’ON a l’OFF sense transició.

Trencar amb aquesta espiral,que ens perjudica com a adults i que involuntàriament estem contagiant als nostres fills, que aprenen sobretot per imitació, observant els adults que els envolten, no és senzill. Per això la Mercè i la Noemí, més que proposar-nos solucions dràstiques, ens van animar a fer petits canvis que de mica en mica ens ajudin a reconduir la situació. Primer de tot, no hem de tenir por a l’avorriment: no tenir activitats programades tot el dia suposa una oportunitat per pensar i imaginar noves possibilitats. A partir d’aquí, hauríem de treballar el que elles van qualificar d' equipament psicològic bàsic: aprendre a tolerar la frustració, que equivocar-se o haver de repetir les coses forma part de l’aprenentatge i que a l'escola, com a la vida, cal tenir paciència.

Un cop hem omplert la motxilla amb aquests el·lements, toca prendre decisions pràctiques, seleccionant i prioritzant el que és més important a cada moment. Petits gestos com ara oblidar-se del mòbil quan arribem a casa, buscar moments per fer activitats amb els nostres fills sense cap intermediari, tan senzilles com cuinar o xerrar mentre sopem tots junts.

Ningú ha dit que sigui fàcil, però el simple fet d'aturar-nos i analitzar el ritme que portem, ja és un primer pas, un canvi que pot tenir molta transcendència.