"Tothom necessita que algú se l'imagini capaç quan ni ell sap que ho és"
"Cargan con nuestros dioses y nuestro idioma, con nuestros rencores y nuestro porvenir. Por eso nos parece que son de goma y que les bastan nuestros cuentos para dormir.
Nos empeñamos en dirigir sus vidas sin saber el oficio y sin vocación. Les vamos trasmitiendo nuestras frustraciones con la leche templada y en cada canción.
Nada ni nadie puede impedir que sufran, que las agujas avancen en el reloj, que decidan por ellos, que se equivoquen, que crezcan y que un dÃa nos digan adiós."
La lletra de la canço de Serrat va servir a la psicòloga i psicoanalista Rosa Royo per fer-nos veure que des del moment que decidim que volem ser pares estem projectant en els nostres fills i filles totes les nostres il·lusions, creences i també, de manera més o menys conscient les nostres frustracions i fins i tot la nostra història personal. Però el fet que ens imaginem com serà el nostre fill o filla esdevé també el motor d'una criança en la qual tots ens veiem obligats a improvisar, perquè més enllà de consells benintencionats i sovint contradictoris, a ningú l'ensenyen a ser pare ni mare.
Rosa Royo ens va cridar l'atenció també sobre una sèrie d'expectatives que de manera inconscient també estem traslladant als nostres fills. Idees i mites que estan a la base de la nostra pròpia conducta encara que molts no els tindrem ni presents: els mites de la història familiar de cadascú, - com ara aquell avi
emprenedor, que potser no vam conèixer, però que ens ha portat a pensar que els homes de la casa han d'actuar d'una determinada manera-, o aquell cosà cap boig, que veiem reflectit en el nostre fill cada vegada que actua d'una manera que considerem incorrecta.
La bona noticia és que el simple fet que ens parem a pensar en aquestes idees, que de manera conscient o inconscient projectem en els nostres fills, ens situa en el camà adequat per trobar un equilibri entre el fill o la filla que imaginem i el que realment conviu amb nosaltres. Moments que a la vida familiar angoixen molt, com per exemple quan a la secundà ria s'han de triar itineraris d'estudis, pensant ja en una futura trajectòria professional, s'han d'entomar amb paciència i temps. Hem d'explicar als fills les nostres idees i les nostres opinions, encara i sabent que a determinada edat els importarà molt més el que facin els seus amics i amigues. Però no per això hem de deixar de parlar amb ells i orientar-los.
La intervenció de Rosa Royo, farcida d'exemples concrets que s'ha anat trobant al llarg de la seva trajectòria, va derivar en un divertit i enriquidor intercanvi d'idees entre els pares i mares assistents a la xerrada. Moltes grà cies a tots per la complicitat!